RETALLADORA DE PÈL

Sílvia Canosa, Nerea Coll, Xavier Ramon i Noèlia Santacreu

Figura 1. Imatges de la retalladora de pèl. Font pròpia.

La retalladora de pèl ha sigut una màquina clau durant el confinament, ja que mentre les perruqueries i barberies estaven tancades per culpa de la pandèmia, la gent es va haver de tallar el cabell a casa, aprofitant les màquines que ja tenien o comprant-ne. 

Les xarxes socials es van omplir d’imatges i vídeos de gent tallant-se el cabell, fins i tot personatge famosos. Aquest fet va fer que es desenvolupés fins a tal punt que va arribar a fer-se viral. Un altre aspecte que també va influir en la moda de tallar-se el cabell va ser que la gent es va atrevir a fer-se pentinats estrambòtics o ben diferents de l’habitual, ja que no poder sortir de casa va ser una circumstància idònia per a canviar d’estètica.

Podem observar un mapa conceptual en el qual es relaciona l’objecte en sis àmbits diferents que es poden destacar per la seva importància, com ara: història, estètica, tendència, economia, social i currículum escolar. 

El bloc aborda l’ítem d’història, ja que aquest ha tingut una evolució molt evident al llarg del temps i es pot relacionar amb molts fets importants que han marcat un abans i un després com per exemple: l’origen i l’evolució de l’objecte i els rapats de pèl en diferents fets històrics. 

ORIGEN:

Durant la pandèmia l’ús de la retalladora de pèl s’ha fet viral en la nostra societat, però quin és l’origen d’aquesta màquina? 

Abans que aparegués aquest objecte revolucionador la població tallava el cabell amb estris com les tisores i la navalla. Aquests no es van deixar de fer anar, però a mitjans del segle XIX el barber serbi Nikola Bizumic va inventar la primera retalladora de cabell manual. Aquest invent va suposar un gran avenç en el món de la perruqueria.

Seguint amb la història d’aquest objecte, l’any 1919 de la mà de Leo Wahl va arribar la primera retalladora de cabell electromagnètica del món. Aquesta va revolucionar el món de les perruqueries, ja que tenia el motor d’accionament a la mà, en comptes d’estar connectada a un motor separat d’aquesta.

Després de la invenció de la primera retalladora de cabell electromagnètica  el 1919, van anar apareixent diferents marques com en el cas del nostre objecte, fabricat per l’empresa Philips. Aquesta es va crear l’any 1891 per Frederik Philips la qual ha aconseguit un renom important i està al dia amb les innovacions de les retalladores de pèl.

Figura 2. Patent de la primera retalladora de pèl elèctrica (1919). Font de Peluquería y Belleza profesional 

FETS HISTÒRICS

A continuació, hi ha una breu introducció d’alguns fets que han succeït al llarg de la història els quals estan relacionats amb els pentinats i més concretament amb els cabells rapats.

Com a curiositat, pel que fa a l’Antic Egipte era tendència portar el cabell de diferents maneres, podien tenir tant homes com dones els cabells totalment rapats, o bé, portar els cabells llargs fins a les espatlles.

Ara bé, avançant uns segles més endavant en la història els quals són més propers a nosaltres, hi destaquen:

Guerra Civil Espanyola: Franquisme 

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i el Franquisme (1939/1975) va haver-hi molts càstigs per les persones i famílies del bàndol republicà. Però, les dones van sofrir més que els homes, ja que les desigualtats de gènere van augmentar i per ser les filles, les germanes o les dones de republicans ja rebien un càstig com ser empresonades, fusellades o haver de tirar la família endavant quan es quedaven soles (Texeira, 2007). 

Com afirma Matilde Eiroa, professora titular a l’Universitat Carlos III, al documental Historia viva. Mujeres bajo el Franquismo hi ha càstigs especifics per les dones pel fet de ser-ho, per exemple, les violacions, el rapat del cabell i l’oli de ricí que portaven connotacions sexistes.

Figura 3. Quatre dones d’Oropesa (Toledo) rapades pels franquistes durant la Guerra Civil per ser familiars republicans. Font de Asociación para la recuperación de la memoria histórica 

2a Guerra Mundial: Nazisme 

En l’Alemanya Nazi (1933/1945) un dels protocols que estava establert era que quan entraven les dones i els homes als camps de concentració els rapaven el cap per mantenir una bona higiene, per disminuir la possibilitat de contraure polls i per eliminar la seva identitat. A més, els principals usos que tenien tot el recull de cabell era per fer roba i vestimenta, fabricar sabates per treballadors i material tèxtil utilitzat pels vehicles, entre altres. (El cabello de los campos de concentración, 2010)

Ara bé, els soldats alemanys tenien una norma amb el pentinat, aquesta era que no podien tenir cabell per sota de les orelles i menys que toqués amb el coll de l’uniforme. Tot i ser una norma que sembli estètica, és principalment per evitar malalties.

Figura 4. Soldats alemanys posant per ser enregistrats. Font de SegundaGuerraMundial.com

Resistència francesa: “Tondues”

Les “Tondues” van ser dones franceses, a les quals se’ls va rapar el cabell, majoritàriament, durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), pel fet que se les relacionava com a col·laboradores dels alemanys per haver mantingut relacions sexuals o haver participat amb ells contra França. Aquests actes no estaven penats per la llei. El fenomen de les “Tondues” es va estendre per molts països europeus com Bèlgica, Itàlia i Dinamarca. Les humiliacions a les quals les van sotmetre eren diferents: algunes els hi rapaven tot el cabell, a altres només algunes parts i després les exhibien  mig despullades, perquè la gent les insultes. Aquest moviment tenia un component masclista que recorda la caça de bruixes de l’Època Medieval. (Viciana, M. 2019).

A continuació, visualitza el següent vídeo:

Figura 5. Vídeo de la humiliació de les «Tondues». Font Imineo Tondues en 44 (2010).

Els anys 70: Skinhead

El lema dels anys 70 era “no future” en contraposició amb les esperances dels anys 60 amb l’actitud pacífica dels Hippies. Durant aquests anys, va sorgir un moviment social anomenat els skinhead, o bé, caps rapats. Aquest es va convertir en una subcultura juvenil que sorgeix a la capital d’Anglaterra de la unió de la cultura jamaicana i la cultura “cockney”. Coneguda per la seva estètica de vestimenta obrera característica la qual era una camisa, tirants, uns pantalons texans, unes botes altes i un barret pork pie. 

Uns anys més tard, el sentiment de pertinença dels skins es va convertir en l’extrema dreta que era partidària d’una ideologia racista contra la immigració (Pedrini, 1996). A mitjans dels vuitanta, els primers skins que van aparèixer a Espanya van ser a Euskadi des d’on es va promulgar. (Viñas, 2001).

Figura 6. Un grup d’Skinhead pels carrers de Londres. Font de Wikipedia.

RELIGIÓ

El cabell a part de tenir una funció estètica, també el podem atribuir a la religió. Per exemple, els monjos budistes duien els cabells rapats i avui dia ho segueixen fent, ja que per ells/es significa allunyar-se de la materialitat. També, la majoria d’ordres catòlics, sacerdots i clergues llatins, era reduïda a la coroneta del cap que simbolitzava la devoció a l’església catòlica. Aquest s’anomenava tonsura el qual era un ritual per la preparació de rebre el sagrament de l’ordre.

Figura 7. Imatge de la pel·lícula “El Nombre de la Rosa”. Font de El Periódico.

REFERÈNCIES

Asociación para la recuperación de la memoria histórica. (Octubre 2019). Las rapadas de Lekeitio: víctimas de la represión franquista. Memoria Histórica. https://memoriahistorica.org.es/las-rapadas-de-lekeitio-victimas-de-la-represion-franquista/

Curistoria. (Octubre 2010). El cabello de los campos de concentración. Curistoria, Curiosidades y Anécdotas de la Historia.  https://www.curistoria.com/2010/10/el-cabello-de-los-campos-de.html

Eiroa, M; Egido, A; Montes, J. (31 gener 2014). UNED-Historia viva Mujeres bajo el franquismo. [Arxiu de vídeo]. RTVE a la carta.  https://www.rtve.es/alacarta/videos/uned/uned-historia-viva-mujeres-bajo-franquismo-31-01-14/2363869/ 

Mendoza Post. (Abril 2015). Cómo cambiaron los peinados a través de la historia. Sociedad Mendoza Post. https://n9.cl/xgqe6 

Miguel Ángel Vicina. (Abril 2019). Las Tondues (Mujeres francesas rapadas tras la ocupación) Chivos Expiratorios. Miguel Ángel Vicina. https://www.miguelangelviciana.com/las-tondues-mujeres-francesas-rapadas-tras-la-ocupacion-chivos-expiatorios

Otto Heinkel. (Juny 2009). Cortes de pelo en la Alemania Nazi. Segunda Guerra Mundial. https://www.lasegundaguerra.com/viewtopic.php?t=2585 

Peluqueria y Belleza Profesional. (febrer 2021). Historia de las Máquinas de Corte eléctricas, de Bizumic a Wahl. Peluqueria y Belleza Profesional. https://peluqueriaybellezaprofesional.com/blog/historia-de-las-maquinas-de-corte-electricas-de-bizumic-a-wahl-b8.html

Pilexil. (Gener 2013). ¿Influyen las costumbres o los estilos de vida en el cabello? Pilexil.com.https://www.pilexil.com/blog/influyen-las-costumbres-o-los-estilos-de-vida-en-el-cabello/ 

Porzio, L. (2004). Skinheads. Tatuaje, género y cultura juvenil. Revista de estudios de juventud, 64, 101-110.

Texeira, E. B. (2007). Mujeres malagueñas en la represión franquista a través de las fuentes escritas y orales. Historia actual online, (12), 85-94.