MACBOOK PRO

Andrea Fernández, Marc Flament, Paula Mullor i Ingrid Torra

És una època lúgubre. Es decreta el confinament total. L’escola tanca, el parc es precinta i l’activitat extraescolar se suspèn. L’infant s’ha d’aïllar a casa per qüestió de salut.

Arriba l’hora de cercar eines accessibles que facin més amena la quarantena. L’infant cercarà eines que generin diversió i és probable que també generin aprenentatge. L’única eina vigent preparada, per a que tant alumnes, com la resta de la població, pogués continuar amb les seves activitats laborals, educatives i lúdiques, fou l’ordinador. 

L’ordinador es converteix en un pont, que ens uneix a éssers estimats, ens permet la perpetuïtat en el món laboral, i ens ajuda a evadir-nos de la realitat que ens envolta, en aquest moment de tanta incertesa. 

A l’infant li agrada perquè l’atreu, el satisfà i sent que aprèn. El cervell s’esforça però s’enriqueix. És una altra manera d’aprendre lúdicament. Durant aquest període, brinden la necessària distracció per a evitar rumiar sobre l’actual situació. 

L’ordinador possibilita comunicar-nos entre nosaltres, sigui de forma oral o escrita. En aquesta entrada, indagarem sobre l’evolució d’aquesta escriptura. Com escrivien els nostres avantpassats? Com escrivim actualment? I com creiem que escriurem en un futur amb la informació que ara disposem?

Figura 1. 

Fotografia del Macbook, l’objecte escollit per a fer l’anàlisi de l’objecte pandèmic. 

Nota: Bestbuy. (2021). Macbook. [Imatge]. bestbuy. https://www.bestbuy.com/site/apple-macbook-pro-13-display-with-touch-bar-intel-core-i5-8gb-memory-512gb-ssd-silver/6287723.p?skuId=6287723&intl=nosplash

COM ESCRIVÍEM?

L’alfabet i l’escriptura, han anat evolucionant per a generar tot allò que coneixem actualment. 

En un principi, només existien representacions numèriques, després aquestes es van combinar amb dibuixos, anomenats pictogrames. Més tard, els dibuixos no representaven fets concrets, sinó idees. Més tard, l’alfabet va acabar representant sons i síl·labes, donant pas a l’alfabet fonètic actual (One Minetta media SA., 2020). 

Finalment, l’alfabet grec, del qual va derivar l’occidental, fou punt de partida per a formar nomenclatures tècniques per a ciències com és la literatura.

Figura 2. 

Evolució de l’abecedari llatí (Baker, 2019).

Nota: Baker, M. (2019). Evolució de l’abecedari llatí [Imatge]. Culturainquieta. https://culturainquieta.com/es/arte/diseno/item/15116-la-evolucion-del-alfabeto-3-800-anos-de-letras-a-traves-de-un-diagrama-de-colores.html 

Per una banda, les primeres tècniques d’escriptura, es remunten a l’antic Egipte, Mesopotàmia i la Xina. El sistema creat a l’Orient Mitjà i a Egipte, ràpidament es va estendre a les àrees culturals properes, i es tracta de l’origen principal de la majoria d’escriptures d’arreu del món. Una de les principals fonts històriques que tenim de l’antic Egipte, és la pedra de Rosetta (Museum, 2017). Les tècniques d’escriptura eren o bé pintades a la paret o gravats a la pedra.

Figura 3. 

Pedra Rosetta.

Nota: Desconegut. (2009). Pedra Rosetta [Fotografia]. Wikipedia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Rosetta_Stone_BW.jpeg

Per altra banda, també ha anat evolucionant el mètode d’escriptura. Inicialment, s’utilitzava qualsevol material, com escorça d’arbre, ossos d’animals, trossos de minerals… Fins a arribar al pergamí o paper (Raltafulla, 2021). L’any 1808, es va crear la màquina d’escriure, un fet revolucionari per a l’automatització de l’escriptura i l’aparició de la impremta (Duran, 2019).

La invenció de la tipografia seguí l’origen de l’escriptura, que comprèn un mil·lenni de diferència amb el descobriment de l’alfabet. En el segle XIV, Ramon Llull presentà el seu projecte Ars Magna, en el qual es pretenia trobar a partir d’un art general i universal, un mètode que permetés conèixer totes les ciències per a compartir un llenguatge comú que garantiria l’enteniment i la concòrdia entre pobles (Jové, 2017).

COM ESCRIVIM?

Actualment, utilitzem un alfabet fonètic i les tècniques d’escriptura són variades, tot i que les més utilitzades són l’escriptura a mà o digital. Gràcies a la digitalització social, cada vegada en fem un ús més pronunciat de l’escriptura digital (Pons, 2011). 

De fet, gràcies a la pandèmia l’ús de les tecnologies i de l’escriptura digital s’ha promulgut encara més, obligant tant a nivell educatiu, laboral com personal, fer ús d’aquesta escriptura per a poder seguir amb les tasques diàries (Pons, 2011).

Figura 4. 

Escriptura digital vs. Escriptura física. 

Nota: ARA. (2019). Reivindicar l’escriptura tradicional en l’era digital [Fotografia]. ARA. https://criatures.ara.cat/escola/reivindicar-escriptura-tradicional-digital_1_2617098.html González, D. (2020). La importància de l’escriptura en el màrqueting digital [Fotografia]. Romeu Prenafeta. https://romeuprenafeta.com/la-importancia-de-lescriptura-en-el-marqueting-digital/

COM ESCRIUREM?

Aquest fet ens fa reflexionar sobre quina serà l’escriptura del futur. Actualment, l’escola està basada en l’aprenentatge de la lectoescriptura. Li donem molta importància a saber escriure sobre un paper. Però, en un futur s’ensenyarà a escriure? O l’aprenentatge es basarà en la lectoescriptura digital? (Tv3, 2020). 

De fet, l’educació està construïda de manera que et forma per adquirir els coneixements i continguts que et permetin ser competent i poder desenvolupar una futura professió. La Universitat és l’educació superior, i nosaltres com a estudiants universitaris ens plantegem, quantes vegades utilitzem l’escriptura física a la Universitat? I actualment, amb la pandèmia, menys freqüentment. Això, ens fa plantejar que, si els infants necessiten saber escriure per a adquirir aquests coneixements, necessitaran saber escriure a un paper? Si no ho necessiten, implicarà major dependència envers els dispositius digitals? (Tv3, 2020). 

El fet de concebre una educació sense lectoescriptura física crea rebuig, una opció poc adequada i radical. No obstant això, Mark Prensky (Tv3, 2020) estableix una relació amb el rebuig que antigament hi havia envers els llibres, que ara són considerats una font de coneixement. 

Per tant, la societat rebutja la tecnologia de la mateixa manera que antigament rebutjava el llibre? Aquest rebuig és fruit de la por al canvi? Només podem obtenir resposta amb el pas del temps. 

Figura 5. 

És possible una educació únicament digital?

Nota:  Meller, S. (2018). Escola, tauleta, Ipad i Educació [Fotografia]. Pixabay. https://pixabay.com/es/photos/escuela-tablet-ipad-educaci%C3%B3n-3765919/

Per acabar, hem visualitzat com ha anat evolucionant l’alfabet. I actualment, disposem d’una petita pista de com podria arribar a ser. Avui dia, no només utilitzem de forma digital les lletres de l’alfabet, sinó que reforcem aquest missatge amb emoticones. Per tant, això ens pot arribar a indicar que tornem a utilitzar dibuixos per a comunicar-nos, tal com es feia a l’Antic Egipte. De fet, tal com esmenta Solà Serra (2020), les emoticones són el llenguatge més utilitzat mundialment, però a diferència de l’alfabet normatiu, el significat de cada emoticona pot ser diferent i completament personal. 

Figura 6. 

Emoticones utilitzades per comunicar missatges. 

Nota: Olmedo, D. (2017). Digali amb emoticones [Ilustració]. WordPress. https://davidolmedoblog.wordpress.com/2017/03/24/%F0%9F%92%83%F0%9F%92%90-diselo-con-emojis-%F0%9F%92%90-%F0%9F%92%83/

Com s’esmenta, el llenguatge de les emoticones és el més utilitzat arreu del món actualment. El nostre entorn està ple de signes gràfics. Sense anar més enllà, les emoticones. Reflexionem i ens adonem que, inconscientment, estem tornant a l’origen de l’alfabet, als jeroglífics o signes egipcis. La problemàtica és que per a cada signe pot haver-hi múltiples interpretacions. «El disseny porta implícita la interpretació» (Sarzoza, 2013).

Gràcies a l’alta càrrega sensorial que disposen múltiples caràcters i/o símbols, és possible transmetre sensacions i expressar experiències, que són plasmades a través de la comunicació escrita. En aquest món, on les primeres impressions ho són tot, la tipografia està a la mateixa altura que la imatge, perquè la tipografia pot fer variar el context (Sarzoza, 2013). 

Així doncs, és possible que l’escriptura del futur sigui únicament digital, i en lloc d’ensenyar als infants a fer pinça amb els dits, els ensenyarem a interpretar emoticones, perquè totes tinguin un mateix significat. Però, com hem dit anteriorment, només el pas del temps ens mostrarà com evolucionarà l’escriptura. 

REFERÈNCIES

Duran, X. (2019, 7 enero). Qui va inventar la màquina d’escriure? Sàpiens. https://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/qui-va-inventar-la-maquina-d-escriure_17923_102.html 

Jové, G. (2017). Maestras contemporáneas. Lérida: Edicions de la Universitat de Lleida.

Marino, A. (2018) Historia del alfabeto. Retrieved from https://www.historiando.org/historia-del-alfabeto/ 

Museum, B. (2017). Everything you ever wanted to know about the Rosetta Stone.

One Minetta media SA. (2020). ¿Cómo se decidió el orden del alfabeto?. Retrieved 17 May 2020, from https://www.selecciones.com.ar/selecciones/sabias-que/como-se-decidio-el-orden-del-alfabeto 

Pons, A. (2011, 19 diciembre). La escritura histórica digital: teoría y práctica. Clionauta: Blog de Historia. https://clionauta.wordpress.com/2011/12/19/la-escritura-historica-digital-teoria-y-practica/ 

Raltafulla. (2021). HISTÒRIA DE L’ESCRIPTURA. juguemamblesparaules. https://raltafulla.wixsite.com/juguemamblesparaules/historia 

Sarzoza, S. (2013). Aprendizaje desde la perspectiva del estudiante: Modelo Teórico de Enseñanza y Aprendizaje 3P. acción pedagógica, 22(1), 114–121. http://190.57.147.202:90/jspui/bitstream/123456789/806/1/Dialnet-AprendizajeDesdeLaPerspectivaDelEstudianteModeloTe-6223459.pdf 

Solà Serra, C. (2020). El llenguatge dels emojis, el més utilitzat del món. Retrieved 20 May 2020, from https://www.ccma.cat/tv3/30-minuts/el-llenguatge-dels-emojis-el-mes-utilitzat-del-mon/noticia/2989206/

Tv3. (2020). Educació: actualitzant el sistema [Video]. Retrieved from https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/no-pot-ser/educacio-actualitzant-el-sistema/video/6037496/ 

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s