Cartes

Anna Berent – Andrea Campaña – Maria Carné – Yaiza Ferreiro – Paula Garrido

Figura 1. Baralla espanyola de cartes Fournier. [Fotografia]. Elaboració pròpia.

Heu jugat a cartes durant el confinament? Creieu que ha estat un nexe d’unió entre les persones amb les quals has compartit la quarantena? Nosaltres, basant-nos en la nostra experiència, considerem que les cartes han jugat un rol fonamental a l’hora d’entretenir-nos. Tot i això, val a dir que la seva funció al llarg de la història no ha estat sempre la mateixa. Voleu saber-ne més? Continueu llegint.

Figura 2. Baralla de cartes inspirada en les integrants del grup [Fotografia]. Elaboració pròpia.

Remuntant-nos a la Xina del segle XII, les cartes s’empraven com a símbols màgics a través dels quals es realitzava culte al Déu Baal. Així, podríem dir que l’origen de les cartes es troba al continent asiàtic i que el seu significat no sempre ha estat lúdic. No obstant, com bé sabem, els naips van arribar a Europa mitjançant la conquesta dels àrabs a l’Espanya visigoda. Per tant, la baralla de naips espanyola tal com la coneixem actualment és d’origen musulmà.

Figura 3. De Baralla espanyola d’orígens morisc [Imatge digital], per Galgo, R.,2016, BrandrStocker (https://www.brandstocker.com/fournier-y-el-origen-de-los-naipes/).

Tot i això, les cartes no estaven conformades pels pals que coneixem avui dia com ara ors, copes, espases i bastos, sinó que rebien el nom de monedes, copes, simitarres i bastons. Malgrat això, cal destacar que durant el segle XV es van afegir vint-i-dues cartes i es van eliminar els pals. Per tant, les cartes no només tenien una funció lúdica, sinó que també s’empraven per realitzar Tarot. En aquest àmbit, al sud de França, neix el conegut Tarot de Marsella: la baralla de cartes de Tarot més coneguda del món i a partir de la qual sorgeixen la resta de versions posteriors (Galgo, 2016).

Com us imagineu els naips de l’època? Creieu que s’assemblaven als actuals? Doncs sorprenentment, i segons Sarrà i Sánchez (2018), els primers naips eren miniatures elaborades amb pintura, daurats i il·luminats sobre diversos suports com per exemple, el pergamí, la pell, el cartró i el paper. Tot i això, el nombre de cartes i pals de cada país podia variar. Concretament, us feu una idea de quantes baralles i quins pals han arribat a existir? Cal esmentar que els naips coneguts fins aquell moment eren rectangulars. No obstant, al segle XVI a l’Índia, Anglaterra i Dinamarca es van descobrir baralles d’entre cent i dos-cents naips circulars, anomenats ganjifas (Vivas, 2018).  

Figura 4. De Ganjifa, los naipes de India [Imatge digital], per Tabernero, P., 2018, EL MUNDO (https://www.elmundo.es/cultura/literatura/2018/08/11/5b6ec257e2704eaa918b4590.html).

Malgrat això, les tres baralles més reconegudes a escala popular són: l’espanyola, l’alemanya i la francesa; ambdues successores de la primera. En primer lloc, l’espanyola estava formada per quaranta o quaranta-vuit naips dividits en quatre pals, tal com els coneixem actualment, i cadascun d’ells representava un estament de la societat medieval: l’or significava el comerç i els diners; les copes l’església; les espases els militars i els nobles, i els bastos l’agricultura (García, 2017). En segon lloc, l’alemanya constava de trenta-sis naips i il·lustrava campanes, cors, fulles i glans. En tercer lloc, la baralla francesa constava de cinquanta-dos cartes i els següents pals: cors, diamants, piques i trèvols (Galgo, 2016).

Havent arribat a aquest punt, podem dir que ja coneixem una mica l’origen i l’evolució dels naips, però són realment les institucions museístiques les quals ens han permès emmagatzemar i perpetuar la trajectòria de les cartes. Concretament, un dels més representatius del territori estatal és el Museu Fournier, el qual es localitza a Àlava (Vitòria) i on es troba algun dels exemplars de naips més antics de tota Europa (Fournier, 2020).

Així doncs, és evident que les cartes han esdevingut un excel·lent passatemps al llarg de la història i, concretament, alguns jocs de naips més que d’altres.

Però, creieu que han estat les úniques amenitzadores del nostre temps lliure o bé han existit altres jocs de taula que han desenvolupat la mateixa funció? Amb el següents dos enllaços sortim de dubtes!

Tal com s’ha fet palès, els jocs esmentats es remunten en temps molt llunyans, però tenint en compte les generacions actuals, quins altres objectes penseu que han pogut omplir el nostre temps lliure i el de generacions precedents? Doncs, entre aquests es troben els escacs, les bales, la corda, els daus, el diàbolo, el dominó i el parxís, entre d’altres (Diosdado, 2018). De ben segur que recordeu experiències amb aquests!

Altrament, com a resultat de la crisi sanitària actual, s’ha evidenciat que les cartes han simbolitzat el traspàs de l’oci de l’exterior a l’interior de les nostres llars. A més, cal no oblidar que el principal perjudicat de la pandèmia ha estat l’ésser humà i entre ells, un dels més afectats ha estat la gent gran, atès que els moments de trobada que els permetien socialitzar-se mitjançant els jocs de naips han desaparegut.

També hem volgut analitzar quins són els principals usuaris dels naips. Si us demanem que us imagineu una escena d’un adult jugant a cartes, quina seria la imatge mental resultant? Relacioneu la figura de l’adult amb un home o una dona? Anem a descobrir-ho! Els resultats que hem obtingut mitjançant l’enquesta realitzada demostren que el gènere que més s’associa al joc de naips és el masculí, malgrat que un gran nombre de dones també hi ha jugat durant el confinament.

Tanmateix, una altra evidència que corrobora la masculinització dels naips és l’estètica de la baralla espanyola, una de les més emprades al llarg del confinament, la qual representa la sota, el cavall i el rei a través de figures d’homes. 

Enfront tota aquesta masculinització en el món dels naips, feminaipes llança una proposta per mitjà del seu Instagram en el qual ressalten la figura de la dona, no només en la baralla espanyola, sinó també en la de pòquer. D’aquesta manera, promouen la visibilització de la figura femenina en l’esfera pública i en el món del joc (Feminaipes, 2020).  

En definitiva, a través d’aquest post i l’enquesta realitzada s’ha demostrat com les cartes han estat un element molt present al llarg del confinament. Així doncs, tot i que la pandèmia ens ha privat d’infinits afers, també ens ha permès recuperar petits moments que ens han fet recordar la importància de valorar i compartir el nostre temps. 

Figura 13. Has jugat a cartes durant el confinament? [Gràfic]. Elaboració pròpia.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Attia, P. (2016, febrer 9). La muy, muy larga pero imprescindible historia de los juegos de mesa. Magnet. https://magnet.xataka.com/en-diez-minutos/la-larga-historia-de-los-juegos-de-mesa 

Basquetteur. (2014). Baraja de 40 cartas. [Imatge digital]. Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Baraja_espa%C3%B1ola#/media/Archivo:Baraja_de_40_cartas.png 

Charman, H. (2020, juliol 3). Pandemic Objects: Playground. Victoria and Albert Museum. https://www.vam.ac.uk/blog/projects/pandemic-objects-playground

Diosdado, A. (2018, juliol 26). Los juegos tradicionales de los abuelos con los que los nietos siguen divirtiéndose. ABC. https://www.abc.es/familia/mayores/abci-juegos-tradicionales-abuelos-nietos-siguen-divirtiendose-201807260235_noticia.html 

Feminaipes. [@nhfournier]. (nd). Publicacions [perfil d’Instagram]. Instagram. https://www.instagram.com/feminaipes/

Fernández, M. (s.d.). Historia de la baraja francesa en 2020. [Imatge digital]. Pinterest. https://images.app.goo.gl/YHBT8rq2hLc9xXrh9

Fournier. (2020). Nuestra Historia. https://www.nhfournier.es/fournier/nuestra-historia/

Galgo, R. (amfitrió). (2016, juliol 18). Fournier y el orígen de los naipes. [Podcast d’àudio]. BrandStocker. https://www.brandstocker.com/fournier-y-el-origen-de-los-naipes/

Galgo, R. (2016). Baraja española de origen «morisco» (1390). [Imatge digital]. BrandStocker. https://www.brandstocker.com/fournier-y-el-origen-de-los-naipes/

Garcia, M. (2017, gener 14). El curioso origen y significado de los símbolos de los naipes. Brandemia. https://brandemia.org/el-curioso-origen-y-significado-de-los-simbolos-de-los-naipes

Garcia, M. (2017). Baraja española, alemana y francesa. [Imatge digital]. Brandemia. https://brandemia.org/el-curioso-origen-y-significado-de-los-simbolos-de-los-naipes

Grupo Ciudad Jardín. (2018). Ludoterapia para ancianos: la mejor medicina. https://www.grupociudadjardin.com/ludoterapia-para-ancianos/ 

Mecatolrex. (2021). Historia de los juegos de mesa. https://www.mecatolrex.com/historia-de-los-juegos-de-mesa/ 

Naipes Heraclio Fournier SA. [@nhfournier]. (nd). Publicacions [perfil d’Instagram]. Instagram. https://www.instagram.com/nhfournier/

Oscuridad Mística. (2020, novembre 27).  Tarot de Marsella (Pierre Madenié) s.XVIII [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=NjnN3yEqphc

Pixelnomicon. (2020). Baraja alemana. [Imatge digital]. https://pixelnomicon.net/2013/10/28/documentacion-diseno-de-baraja/ 

RTVE.es. (2020). La comunidad de Madrid cierra por un mes 213 centros de ocio de mayores para frenar los contagios por coronavirus. Coronavrius RTVE. https://www.rtve.es/noticias/20200306/dos-centros-mayores-epicentro-del-contagio-del-coronavirus-comunidad-madrid/2006262.shtml

Serrà, E. i Sánchez, P. (2018). Catàleg de la col·lecció de naips de l’arxiu històric de la ciutat de barcelona. Arxiu històric de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/sites/default/files/cataleg_colleccio_naips_ahcb_1.pdf

Tabernero, P. (2018). Ganjifa, los naipes de India. [Imatge digital]. EL MUNDO. https://www.elmundo.es/cultura/literatura/2018/08/11/5b6ec257e2704eaa918b4590.html

Tiratú, A. (2020). Historia de los juegos de mesa: desde los orígenes hasta nuestros tiempos. Tiratú juegos y otros vicios. https://www.tiratu.com/noticias-juegos/historia-juegos-mesa

Vivas, A. (2018, agost 11). Ganfija, los naipes milenarios de la India se convierten en libro ilustrado. EL MUNDO. https://www.elmundo.es/cultura/literatura/2018/08/11/5b6ec257e2704eaa918b4590.html

Un comentario en “Cartes

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: