La Wii: fer esport al menjador de casa

Jaume Cabrer, Sandra Chico i Aina Cisa

Figura 1. Wii edició especial 25 anys Mario Bros [Fotografia]. Elaboració pròpia.

L’any 2006, la marca japonesa Nintendo va treure la seva cinquena videoconsola de taula, la Wii, fabricada a diferents països asiàtics, entre els quals, la Xina. L’any 2010, va posar a la venda l’edició especial vermella per celebrar el 25è aniversari de Mario Bros, i que incorporava un joc d’aquest personatge i el Wii Sports. Aquesta edició i, en general, la Wii va ser una de les videoconsoles més venudes de tots els temps i va superar totes les altres consoles Nintendo.

Figura 2. Las consolas más vendidas de Nintendo [Gràfic], de Orus, A. S., 2018, Statista.es (https://es.statista.com/grafico/12779/las-consolas-mas-vendidas-de-nintendo/). CC by 4.0.
Figura 3. Las consolas más vendidas de todos los tiempos [Gràfic], de Mena, M., 2020, Statista.es (https://es.statista.com/grafico/17810/consolas-de-videojuegos-de-mesa-mas-vendidas/). CC by 4.0.

El llançament de la primera consola de la marca, la Nintendo Entertainment System, l’any 1986, va coincidir amb el de la primera Playstation, i va representar la popularització dels videojocs com una opció més d’oci (Sequeiros, 2014).

Abans de l’aparició d’aquestes dues empreses, que han esdevingut les principals marques de consoles, el joc més popular havia estat el Pong (d’Atari Corporation), que l’any 1975 va ser comercialitzat en la seva versió domèstica i fou considerat l’iniciador de la indústria dels videojocs (Pong Game, s.d.).

Actualment, la popularització dels videojocs i la competició comercial entre Nintendo i Playstation ha deixat enrere l’estigma que vivien les persones aficionades a aquest tipus d’oci (Sequeiros, 2014). Així, les videoconsoles llançades en els últims anys han estat, en general, molt venudes.

Pel que fa a la Wii, 14 anys després de la seva sortida al mercat (i 3 després del llançament de la següent videoconsola de taula de Nintendo, la Nintendo Switch), ha viscut un nou auge gràcies a la pandèmia.

Així, considerem que ha estat un objecte pandèmic, ja que les tres autores d’aquest post hem recuperat aquesta videoconsola després d’anys de no jugar-hi. A més, les xarxes socials, com Tik Tok, estan plenes de vídeos de persones jugant a la Wii i ballant o tocant les músiques característiques dels jocs d’aquesta consola.

Per això, vam elaborar una enquesta per descobrir si, tal com destaca Usieto (2020), la Wii ha estat una de les consoles que més gent ha recuperat durant la pandèmia i fins a quin punt s’ha donat aquest fenomen en les llars de les persones del nostre entorn.

De les 149 persones que van participar a l’enquesta, 82 tenen Wii a casa seva i, en general, el seu ús ha augmentat en un 12% durant el confinament respecte el seu ús en els mesos i anys anteriors. A més, un 15,2% dels usuaris de la Wii la van haver de reparar per utilitzar-la.

Figura 4. Ús de la Wii abans del confinament [Gràfic]. Elaboració pròpia.
Figura 5
. Ús de la Wii durant el confinament [Gràfic]. Elaboració pròpia.

En general, al voltant de la meitat de la població enquestada va optar per les videoconsoles com a oci durant la pandèmia. D’aquests, dos terços dels que van optar per la Wii van fer-ho per compartir les estones d’oci amb la família i un terç per practicar exercici.

Així, doncs, podem concloure que, durant el confinament, el joc i l’esport van adquirir importància com a activitats d’oci, i la Wii hi va tenir un paper destacat.

A més, les activitats d’oci en espais exteriors durant la pandèmia van representar, segons els resultats de la nostra enquesta, un percentatge molt petit, ja que depenien de les possibilitats de cadascú (tipus d’habitatge, obertures a l’exterior, limitacions al municipi de residència, etc.). Així, els hàbits de les persones durant la pandèmia van estar determinats pel lloc i les condicions de residència.

A més gran escala, les condicions en què cada país ha fet front a la pandèmia també han estat molt diverses. En aquest sentit, les mesures aplicades per frenar l’avanç de la pandèmia en alguns països asiàtics i europeus han estat més estrictes que en altres llocs del món. Així, les decisions polítiques dels governs han generat gran diversitat (i desigualtat) a nivell global. A més, les diferents restriccions aplicades a tot el món han fet que les crisis sanitària agreugi la crisi social i econòmica preexistents (Fresnillo, 2020).

Si fem la comparativa entre Àsia (amb la Xina al capdavant) i Europa (agafant Catalunya com a referència), podem veure com la situació s’ha invertit: els països més afectats al principi de la pandèmia són els que ara ho estan menys.

Més concretament, entre el novembre de 2019 i el febrer de 2020, el virus encara només afectava algunes regions de la Xina (especialment, al voltant de la ciutat de Wuhan, on va aparèixer el primer cas). Quan el Govern xinès va copsar la magnitud de la situació, va aplicar a les poblacions afectades restriccions molt dures de mobilitat i perimetrals, que es van allargar durant molts mesos.

Tot i així, no es va poder contenir el virus i aquest es va expandir cap a altres zones del planeta, tot arribant a Europa al mes de març (a Itàlia i Espanya, primer, i a altres països, més tard).

Si bé és cert que aquesta no és la primera epidèmia que s’expandeix a diversos continents, sí que és la que ho ha fet més ràpidament. Fins l’any 2018, es considerava que la grip espanyola (1918-1920) s’havia estès a gran velocitat, tot i que havia trigat 18 mesos a arribar a tot el món (Saul, 2018).

Aquest fet ha estat afavorit per dos factors: per una banda, les característiques del virus (molt contagiós i amb símptomes poc evidents) i, per l’altra, la globalitat del món actual, en què pots viure a Catalunya i jugar amb una Wii fabricada al Japó i la Xina, entre d’altres, i viatjar lliurement i de manera ràpida entre continents.

El fet que la pandèmia comencés a la Xina i, més tard, es traslladés a Europa, va fer que, durant els primers mesos, els països exportadors a Europa (com Xina i Japó) patissin una devallada econòmica “com a conseqüència del fort retrocés de les vendes a Estats Units i Europa Occidental” (Expansión, 2020).

Més tard, la ràpida recuperació dels països asiàtics i el manteniment de les mesures restrictives a les principals potències mundials ha propiciat el ressorgiment econòmic d’alguns països asiàtics, encapçalats per la Xina. D’aquesta manera, no només s’estan recuperant de la crisi econòmica, sinó que estan obrint nous mercats. Segons els principals organismes econòmics mundials (el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional), “Àsia serà, en el seu conjunt, l’economia continental que millor se’n sortirà de la Gran Pandèmia” (Domingo, 2020).

En relació a això, Duarte (2020) explica que, ja en l’última pandèmia abans que aquesta, la de la grip espanyola, “les ciutats que van prendre les mesures més estrictes van ser les que després van tenir una recuperació econòmica més ràpida.”

L’exemple més clar d’aquestes restriccions és la Xina. Allà, tot i ser el primer país on es van donar casos, les dures actuacions del Govern han tingut una repercussió positiva sobre la crisi sanitària, social i econòmica. Igual que fa 100 anys, aquest cop, els països que han imposat més restriccions, en aquest cas, els països asiàtics, ja s’estan recuperant de la crisi. Tot just un any després dels primers contagis, Wuhan ha recuperat tota la seva vida social i l’economia d’aquest país, i de tot el continent asiàtic, està creixent a passos de gegant.

Referències

Andrés, J. (2020, 20 de març). Esto es lo que ha hecho China y no España para acabar con el coronavirus en menos de tres meses. El Español. https://www.elespanol.com/ciencia/20200320/hecho-china-no-espana-acabar-coronavirus-meses/475954341_0.html

Berent, A., Campaña, A., Carné, M., Ferreiro, Y., i Garrido, P. (2021, 8 de gener). Cartes. Objectes pandèmics. https://objectespandemics.wordpress.com/2021/01/08/cartes/

CCMA. (2020, 29 de novembre). Els joves a Wuhan miren a un futur sense mascareta [Vídeo]. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/els-joves-a-wuhan-miren-a-un-futur-sense-mascareta/video/6071922/

Cedó, M., Cerdà, M., Menal, A. i Torras, L. (2021, 11 de gener). LA FINESTRA. Objectes pandèmics. https://objectespandemics.wordpress.com/2021/01/11/la-finestra/

Dedman, R. (2020, 26 d’octubre). Windows. Pandemic Objects. https://www.vam.ac.uk/blog/projects/pandemic-objects-windows

Domingo, I. J. (2020, 6 de juliol). Asia marca la senda hacia la recuperación. Estrategias de inversión. https://www.estrategiasdeinversion.com/analisis/bolsa-y-mercados/informes/asia-marca-la-senda-hacia-la-recuperacion-n-452179

Duarte, F. (2020, 2 de maig). Lo que nos enseñó la gripe española de 1918 para enfrentarnos al coronavirus. BBC News. https://www.bbc.com/mundo/noticias-52473180

Expansión. (2020, 10 d’agost). Las exportaciones de Japón vuelven a desplomarse en julio hasta casi un 20%. https://www.expansion.com/economia/2020/08/19/5f3cf525468aeb4c2f8b45ed.html

Fresnillo, I. (2020, 16 de març). Coronavirus i la nova crisi del capitalisme. Directa. https://directa.cat/coronavirus-i-la-nova-crisi-del-capitalisme/

Gestal, I. P. (2020, 21 d’octubre). De la gripe española al Covid-19: cómo le fue a la moda en la (otra) gran pandemia. Modaes.es. https://www.modaes.es/entorno/de-la-gripe-espanola-al-covid-19-como-le-fue-a-la-moda-en-la-otra-gran-pandemia.html

La Capital. (2008, 26 d’octubre). A 50 años del primer vuelo comercial transatlántico. https://www.lacapital.com.ar/edicion-impresa/a-50-antildeos-del-primer-vuelo-comercial-transatlaacutentico-n773719.html

Mena, M. (2020). PlayStation 2, la consola de mesa más vendida de todos los tiempos [Gràfic]. Statista.es. https://es.statista.com/grafico/17810/consolas-de-videojuegos-de-mesa-mas-vendidas/

Morera, J., Niubó M. i Panavera, A. (2021, 12 de gener). L’estora: l’objecte esportiu del confinament. Objectes pandèmics. https://objectespandemics.wordpress.com/2021/01/12/lestora-lobjecte-esportiu-del-confinament/

Nintendo. (2017, 13 de gener). ¡Nintendo Switch sale a la venta el 3 de marzo!. https://www.nintendo.es/Noticias/2017/enero/-Nintendo-Switch-sale-a-la-venta-el-3-de-marzo–1173122.html

Orus, A. S. (2018). Las consolas más vendidas de Nintendo [Gràfic]. Statista.es. https://es.statista.com/grafico/12779/las-consolas-mas-vendidas-de-nintendo/

Piano Tutorials [@j_crawf0rd]. (2020, 3 de setembre). Video Game Theme Songs #2 #wiisports #videogames #piano #pianotutorial. [Vídeo]. TikTok. https://vm.tiktok.com/ZSpPGpDu/

Pong Game. (s.d.). About Pong. Recuperat a 12 de novembre, 2020, de https://www.ponggame.org/

Reed, H. (2020, 7 de juliol). Pandemic Objects: TikTok. Victoria and Albert Museum. https://www.vam.ac.uk/blog/projects/pandemic-objects-tiktok

Saul, T. (2018, 22 de juny). Gripe española: la primera pandemia global. National Geographic: Historia. https://historia.nationalgeographic.com.es/a/gripe-espanola-primera-pandemia-global_12836 

Sequeiros, C. (2014, 17 d’octubre). Cambio social: El ejemplo de los videojuegos. Tribulaciones de la Clase Ociosa. http://tribulaciones.es/cambio-social-el-ejemplo-de-los-videojuegos/

Usieto, A. (2020, 18 de març). El coronavirus resucita la Wii. Heraldo.es. https://www.heraldo.es/noticias/ocio-y-cultura/2020/03/18/coronavirus-wii-confinamiento-1364579.html

Yey [@Yeyjoa]. (2020, 23 de setembre). Mi papi jugando a la Wii que risa. #tiktok #parati #love. [Vídeo]. TikTok. https://vm.tiktok.com/ZSpPm62D/

Un comentario

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s